"Art Digital"

dilluns, 21 de gener del 2013

L’art per ordinador o Art digital neix el 5 de gener de 1965 amb la inauguració de l’exposició Computergrafik. Georg Ness a la cinquena planta de l’edifici Hahn a la ciutat d’Stuttgart. Ness mostrà en aquella exposició què podia fer-se amb un ordinador més enllà del seu ús normal. Des de llavors, aquestes pràctiques no han deixat de créixer,  catapultant l’art digital a límits i espais que ningú s’hauria plantejat: museus, galeries i exposicions.

OPINIÓ. Per Miriam Redón
Si fem una ullada al mercat actual d’art podrem comprovar que la pintura i la fotografia compten amb una elevada cotització dins del mateix. En canvi, és també observable, que han deixat de ser les úniques fonts a partir de les quals evidenciar les noves idees del present i del futur.  Quin és, doncs, l’art del nostre temps? Quin tipus d’art és capaç de mostrar-nos un reflex de la nostra societat? Aquestes preguntes son les que, a priori, ens passen per la ment si tenim en compte el panorama de l’Art Contemporani i si observem la relació que, actualment, mantenen l’art i el que Frank Popper anomenà “els medis de l’era electrònica” [Frank Popper, L’art à l’age électronique,  Paris, Hazan, 1993] (vídeo, realitat virtual, ordinador, digitalització, etc.). I és que, davant l’imparable avenç de les noves tecnologies, seria inconcebible, no tenir-les en compte per estudiar la societat, la cultura i l’art actual i de les últimes dècades.
Arribats a aquest punt, ens preguntem: què és l’art digital? Tota representació digital és considerada un art? Evidentment, no. L’art digital, poc a poc, ha anat esgarrapant quota de prestigi i s’ha convertit en una disciplina que reuneix totes aquelles representacions artístiques que s’han dut a terme mitjançant un ordinador. No obstant això, no totes les manifestacions elaborades amb un ordinador són art, i és aquí on comença el problema de l’art digital: els seus imprecisos límits. Ja que, bàsicament, l’art digital, combina art, ciència i tecnologia.
Per definició, les obres d’art digital comparteixen entre si haver estat elaborades per medis digitals i poder ser descrites “com una sèrie electrònica de zeros i uns” [Wolf Lieser, Digital Art, Potsdam, Alemanya, 2010.]. Així doncs, diríem que una obra forma part de l’art digital o és considerada art digital, quan per realitzar-la s’utilitza un ordinador o Internet aconseguint així, un exemplar que no seria possible obtenir-lo mitjançant cap altre medi. D’aquesta manera, una fotografia feta amb un telèfon mòbil i posteriorment escanejada no seria considerada art digital (encara que fos excessivament bona). D’altra banda, un gràfic electrònic sí podria ésser considerat un art. Així doncs, amb els primers gràfics per ordinador començava un nou camí per a l’art contemporani, que de la mateixa manera que va fer la fotografia al segle XIX, estava  destinat a canviar l’estètica i la cultura dels nous temps.
Davant d’això, les reaccions no es farien esperar. Per una banda, no faltaren aquells que creien que l’abús de les noves tecnologies desembocarien en l’alienació de l’ésser humà, com sostenien Jean Baudrillard, Edmond Couchot o Philippe Quéauy. I per l’altre, apareixerien aquells que creuen que l’ésser humà és obsolet i que únicament pot aconseguir aquella ànima que tant anhela  mitjançant les noves tecnologies, com és el cas de Stellarc (l’home que vol representar la metamorfosi del cos amb la tecnologia) o de Donna Haraway.
Davant aquestes actituds intentem manifestar el nostre punt de vista. No recorden les crítiques a l’art digital a les que va rebre la fotografia per part dels pintors en ser acusada un objecte inanimat creat a partir d’una màquina? No son semblants les detraccions que acusen l’art digital de canviar-nos la visió del món i d’eradicar el contacte amb les relacions humanes amb les crítiques que Baudelaire abocà sobre la fotografia?
Tot i que l’art digital troba els seus inicis entre les matemàtiques i la informàtica, de manera que,  pot semblar-nos allunyat del prototip de pintor o escultor que treballa al seu estudi i exposa al Saló de Belles Arts, l’art digital pot ajudar-nos a aconseguir un nou futur cultural. I és que, aquesta barreja de matemàtiques, ciència, art i humanitats no fa sinó recordar-nos a l’època del Renaixement on Leonardo da Vinci o Miquel Àngel no només eren grans artistes i creadors sinó que també reunien qualitats que els conformaven com a il·lustres inventors, matemàtics o científics.

                                                      Moltes felicitats Miriam!
                                                      Aurora

landleitmotiv