dissabte, 25 de desembre del 2010
La Marsellesa ("La Marseillaise", en francès) és l'himne nacional de França, oficialment des del 14 de juliol de 1795. Va ser prohibit durant l' Imperi i la Restauració. Torna a ser l'himne nacional des de la III República. Del 1940 al 1945 va ser novament prohibit, i el seu cant era considerat com un element de resistència a l'ocupació alemanya.
Polèmiques de la lletra
Es tracta d'un cant de guerra i revolucionari, per això denota certa violència.
De fet, crida els ciutadans a defensar-se i defensar també les llibertats aconseguides.
"Aux armes citoyens!" és el crit per aixecar el poble a defensar "la Pàtria en perill" on els súbdits són ciutadans.
L'expressió "sang impur" és a vegades mal interpretada. No és una connotació racista ni xenòfoba: es tracta de la famosa "sang blava" dels nobles que simbolitzaven el caràcter desigualitari de l'Antic Règim.
Història
El 20 d´abril de 1792 es va proclamar a París la declaració de guerra contra Àustria.
Rouget de Lisle va compondre dit himne i li va donar el títol de "Chant de guerre
pour l'armée du Rhin" (Cant de guerra per a l'exèrcit del Rin).
Més tard, al juny d'aquest mateix any, en un banquet que es va oferir a un grup de soldats, els va ser lliurat a cadascun la còpia de l'himne en qüestió, que els soldats
van aprendre ràpidament. D'aquesta manera es va anar estenent per tot el país la
lletra i la música.
En el mes de juliol, un general de l'exèrcit d'Egipte, anomenat François Mireur,
es trobava a Marsella encarregat de preparar la marxa dels voluntaris de Montpeller
i de Marsella. Coneixia l'himne i el va presentar a la seva gent amb el títol de "Chant
de guerre aux armées aux frontières" (Cant de guerra per als exèrcits de les fronteres). La tropa dels voluntaris el va aprendre i el van usar com cançó de marxa. I així van entrar a París el 30 de juliol de 1792, entonant marcialment l'himne compost mesos enrere per Rouget de Lisle. Els parisencs els van acollir amb gran entusiasme i van batejar el cant com La Marsellesa.
Durant la Primera República, la Marsellesa va ser un himne molt popular entre soldats i civils. En el temps dels dos Imperis, la Restauració i la Segona República, va ser lleugerament oblidat. A la Tercera República va recuperar el protagonisme i va ser interpretat per les bandes militars en tots els actes oficials.
Al segle XX, el Govern de la França alliberada li va atorgar una especial importància juntament amb l'himne oficiós anomenat "Le Chant des Partisans". Fins que finalment a la Constitució del 4 d'octubre de 1958 va ser instituïda la Marsellesa com himne nacional.
La Marsellesa exaltava des dels seus començaments l'ànim patriòtic, fins a tal punt que Napoleó I va dir en una ocasió: "Aquesta música ens estalviarà molts canons".
Lletra traduïda al català:
Marxem, fills de la pàtria,
que ha arribat el dia de la glòria.
El sagnant estendard de la tirania està ja aixecat
contra nosaltres (bis)
No escolteu bramar pels camps a aquests feroços
soldats?
Doncs vénen a degollar
als nostres fills i a les nostres esposes...
Tornada:
A les armes, ciutadans!
Formeu els vostres batallons!
Marxem, marxem...
