Chillida-Leku
dijous, 26 de setembre del 2013
Un día soñé una utopía: encontrar un espacio donde pudieran descansar mis esculturas y la gente caminara entre ellas como por un bosque.” Eduardo Chillida
En Chillida-Leku, la utopía se convirtió en realidad. La historia comenzó en 1983, cuando Eduardo y Pilar visitaron Zabalaga por primera vez, invitados por sus anteriores propietarios. Enamorados del viejo caserío del siglo XVI, lo fueron trabajando con la ayuda del arquitecto Joaquín Montero. La reconstrucción se hizo con calma, escuchando al edificio, hasta convertirlo en la escultura más significativa del lugar.
Eduardo Chillida (San Sebastián, 1924-2002) comenzó sus primeros pasos artísticos en Madrid en el Círculo de Bellas Artes, y de allí viajó a París, exponiendo muy pronto en la galería Maeght.
Pero fue en el País Vasco donde contactó con sus raíces y halló un lenguaje propio. Recibió innumerables premios y reconocimientos por su trabajo y su obra se encuentra en museos y plazas de ciudades de todo el mundo. Cuenta con una extensa producción en diversos materiales y técnicas. Desde las obras más pesadas y voluminosas en hierro o granito, hasta las ligeras piezas de papel, todas contienen la expresión inconfundible del escultor, basada en el eterno diálogo entre la materia y el espacio.
El Cop d' Estat del 23-F.
dimarts, 28 de maig del 2013
Per tal de veure el reportatge d' informne semanal sobre el Cop d' Estat militar cliqueu al següent enllaç:
Radiografia del golpe de estado del 23 -F
Interpretar la informació dels cartells de propaganda política
diumenge, 24 de març del 2013
Las Meninas." La mirada invisible.
dimarts, 5 de febrer del 2013
http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-mitad-invisible/mitad-invisible-meninas/1313247/
Hitler:" Los muertos también hablan".
diumenge, 27 de gener del 2013
Él ,junto a Stalin fueron los personajes que más dolor causaron tanto a sus enemigos como a su propio pueblo. Alemania se equivocó una vez más y lo pago muy caro . Esperamos que hayamos aprendido la lección y los futuros pueblos...no vuelvan a elejir como sus representantes a Psicópatas destructivos.
Lectura recomendada:
En el año 1946,cuando en el tribunal de Nuremberg se abordó el asunto de la posible relación de los jefes nazis con el ocultismo y el papel de los astrologos, de los lamas tibetanos y de los gurús hindúes en los arcanos secretos del hitlerismo, las risas llenaron el auditorio.
Reseña:
"Tras la derrota de la Primera Guerra Mundial,Adolf Hitler empezó a relacionarse con una serie de personajes que le introdujeron de lleno en el ocultismo,algunos vinculados a la Thule, una sociedad secreta procedente de la Orden de los Germanos, y otros que habían recibido formación por parte de instructores tibetanos,de los que adquirió el siniestro símbolo de la esvástica. El autor describe en este libro los posibles orígenes judíos del dictador, sus extrañas relaciones con las mujeres y su fascinación por algunos símbolos del cristianismo, como el Santo Grial o la lanza de Longinos, que supuiestamente acompañado de un riguroso estudio histórico sobre la formación del nazismo, el origen de la temible Gestapo y los pactos políticos existentes entre Rusia y Alemania antes de la Segunda guerra Mundial".
Webquest de Miquel Àngel
divendres, 25 de gener del 2013
Mitjançant la pel·lícula "Tormento y Éxtasis" realitzem un estudi del
Renaixement i les obres més importants del genial artista( Capella Sixtina).
Per tal de seguir les pautes d´aquest treball cliqueu la següent
Webquest:
"Art Digital"
dilluns, 21 de gener del 2013
L’art per ordinador o Art digital neix el 5 de gener de 1965 amb la
inauguració de l’exposició Computergrafik. Georg Ness a la cinquena
planta de l’edifici Hahn a la ciutat d’Stuttgart. Ness mostrà en aquella
exposició què podia fer-se amb un ordinador més enllà del seu ús
normal. Des de llavors, aquestes pràctiques no han deixat de créixer,
catapultant l’art digital a límits i espais que ningú s’hauria
plantejat: museus, galeries i exposicions.
OPINIÓ. Per Miriam Redón
Si fem una ullada al mercat actual d’art podrem comprovar que la
pintura i la fotografia compten amb una elevada cotització dins del
mateix. En canvi, és també observable, que han deixat de ser les úniques
fonts a partir de les quals evidenciar les noves idees del present i
del futur. Quin és, doncs, l’art del nostre temps? Quin tipus d’art és
capaç de mostrar-nos un reflex de la nostra societat? Aquestes preguntes
son les que, a priori, ens passen per la ment si tenim en compte el
panorama de l’Art Contemporani i si observem la relació que, actualment,
mantenen l’art i el que Frank Popper anomenà “els medis de l’era
electrònica” [Frank Popper, L’art à l’age électronique, Paris,
Hazan, 1993] (vídeo, realitat virtual, ordinador, digitalització, etc.).
I és que, davant l’imparable avenç de les noves tecnologies, seria
inconcebible, no tenir-les en compte per estudiar la societat, la
cultura i l’art actual i de les últimes dècades.
Arribats a aquest punt, ens preguntem: què és l’art digital? Tota
representació digital és considerada un art? Evidentment, no. L’art
digital, poc a poc, ha anat esgarrapant quota de prestigi i s’ha
convertit en una disciplina que reuneix totes aquelles representacions
artístiques que s’han dut a terme mitjançant un ordinador. No obstant
això, no totes les manifestacions elaborades amb un ordinador són art, i
és aquí on comença el problema de l’art digital: els seus imprecisos
límits. Ja que, bàsicament, l’art digital, combina art, ciència i
tecnologia.
Per definició, les obres d’art digital comparteixen entre si haver
estat elaborades per medis digitals i poder ser descrites “com una sèrie
electrònica de zeros i uns” [Wolf Lieser, Digital Art, Potsdam,
Alemanya, 2010.]. Així doncs, diríem que una obra forma part de l’art
digital o és considerada art digital, quan per realitzar-la s’utilitza
un ordinador o Internet aconseguint així, un exemplar que no seria
possible obtenir-lo mitjançant cap altre medi. D’aquesta manera, una
fotografia feta amb un telèfon mòbil i posteriorment escanejada no seria
considerada art digital (encara que fos excessivament bona). D’altra
banda, un gràfic electrònic sí podria ésser considerat un art. Així
doncs, amb els primers gràfics per ordinador començava un nou camí per a
l’art contemporani, que de la mateixa manera que va fer la fotografia
al segle XIX, estava destinat a canviar l’estètica i la cultura dels
nous temps.
Davant d’això, les reaccions no es farien esperar. Per una banda, no
faltaren aquells que creien que l’abús de les noves tecnologies
desembocarien en l’alienació de l’ésser humà, com sostenien Jean
Baudrillard, Edmond Couchot o Philippe Quéauy. I per l’altre,
apareixerien aquells que creuen que l’ésser humà és obsolet i que
únicament pot aconseguir aquella ànima que tant anhela mitjançant les
noves tecnologies, com és el cas de Stellarc (l’home que vol representar
la metamorfosi del cos amb la tecnologia) o de Donna Haraway.
Davant aquestes actituds intentem manifestar el nostre punt de vista.
No recorden les crítiques a l’art digital a les que va rebre la
fotografia per part dels pintors en ser acusada un objecte inanimat
creat a partir d’una màquina? No son semblants les detraccions que
acusen l’art digital de canviar-nos la visió del món i d’eradicar el
contacte amb les relacions humanes amb les crítiques que Baudelaire
abocà sobre la fotografia?
Tot i que l’art digital troba els seus inicis entre les matemàtiques i
la informàtica, de manera que, pot semblar-nos allunyat del prototip
de pintor o escultor que treballa al seu estudi i exposa al Saló de
Belles Arts, l’art digital pot ajudar-nos a aconseguir un nou futur
cultural. I és que, aquesta barreja de matemàtiques, ciència, art i
humanitats no fa sinó recordar-nos a l’època del Renaixement on Leonardo
da Vinci o Miquel Àngel no només eren grans artistes i creadors sinó
que també reunien qualitats que els conformaven com a il·lustres
inventors, matemàtics o científics.
Moltes felicitats Miriam!
Aurora
landleitmotiv
Land Leitmotiv és un projecte cultural creat per joves i que pretén donar veu a tots aquells als que interessa la cultura, l'estudien o hi treballen, tant des d'Andorra com internacionalment.