L' ART COM A DOCUMENT SOCIAL

L' obra d' art ens informa de la història.
En un document gràfic d' un temps i d' un país,
cultura o civilització.

Rescat de les Cent Donzelles

divendres, 21 de gener del 2011

L'any 1147, Ramon B.erenguer IV organitzà una expedició per conquerir Almeria, ciutat refugi de pirates musulmans. Galceran de Pinós, fill dels senyors de Bagà, fou nomenat almirall de la flota.

La incursió en contra dels sarraïns esdevingué tot un èxit, però Galceran i el seu company, el Cavaller Sancerní, caigueren en poder d'aquests últims i van ésser fets presoners. El rescat demanat per l'enemic fou considerable i molt dificil de reunir:

    Cent mil dobles d'or

    Cent caballs blancs

    Cent vaques prenyades

    Cent peces de brocat d'or de Tuïr anomenta "auris"

    Cent donzelles verges.

En poc temps, els Senyors de Pinós aplegaren dobles, brocat, vaques i cavalls, però faltaven les donzelles.

Però les donzelles, com les reunirien d’entre els seus vassalls? .
Després de pensar-s’ho molt van decidir que les cases on hi hagués tres donzelles en donarien dues, les que en tinguessin dues en donarien una, i entre les que només en tinguessin una es faria un sorteig per veure quina seria lliurada per proveir el rescat. Per fi, el seguici marxà cap a Vila-seca, on s’havia d’embarcar.
Mentrestant, les súpliques de Galceran i Sancerní als seus respectius patrons, Sant Esteve i Sant Genís, van ser escoltades, i alliberat miraculosament de la seva presó, es va trobar de sobte a la platja de la Pineda de Vila-seca amb tota la comitiva del rescat, que amb gran sorpresa i alegria va celebrar l’esdeveniment.

Galceran regalà a totes les donzelles vestits de color verd i vermell, que són els colors dels Pinós, i va alliberar les seves famílies del tribut de "remença”.

Heus ací la llegenda del salvament de les cent donzelles i de Galceran de Pinós mateix per obra del protomàrtir. A Vila-seca aquest es el motiu de celebració de la nostra festa major d'estiu.


"La Vila de Bagà" .

diumenge, 16 de gener del 2011

          La història de Bagà pròpiament dita no comença fins a l’edat mitjana . 
     El primer document que es  refereix a Bagà data de l’any 839. 
    Bagà era un nucli de població sense defenses, arrecerat sota  un serrat  assolellat. 
     Pertanyia al  bisbat d’ Urgell.  
     La màxima importància, Bagà l’ obté de la família senyorial  dels Pinós. 
    Família que aviat senyorejarà per la major part de les terres del que avui   
    anomenem  Alt Berguedà i, amb el temps, farà de Bagà la capital dels seus  dominis. 
     El seu bonic patrònim tradicional (Galceran) en confondrà  sovint els  protagonistes. 
     Així Galceran II de Pinós prengué part com a capità dels exèrcits del 
     comte Ramon  Berenguer  IV de Barcelona i príncep d’ Aragó, l’any 1147. 
     Potser comandà la flota comtal. Fet possiblement presoner, el seu captiveri i 
    alliberament   donà  lloc, tres segles després, a la  llegenda del  
                       Rescat de les Cent  Donzelles.

    L’actual vila de Bagà, però, va ser fundada de nova planta per un 
descendent del llegendari almirall. L' any 1233,Galceran IV de Pinós va 
atorgar carta de poblament a qui volgués establir-se ,prop del riu 
Bastareny.Ell mateix va dissenyar els plànols del nou  assentament, les 
traces dels quals encara avui es poden veure al restaurat barri antic, 
un dels escassos model surbanístics medievals  conservats, així com 
restes de les muralles.
L’ èxit  fou total i el 1322 es va començar, fora muralles, la construcció 
d’un Raval, avui el carrer principal d’entrada a Bagà.
Quasi al mateix temps, es començava a construir la nova església, 
dedicada a Sant Esteve,  considerada com la catedral de l’Alt Berguedà.
Durant els segles següents, la població, sota el domini dels Pinós, va 
seguir els avatars de la història general de Catalunya:
 guerres entre senyors; visita del comte-rei Pere III (1344)
després de la fi del Regne de Mallorca (Bagà enformà part com a feu 
del comte de Cerdanya,el rei Jaume III de Mallorca); pesta negra que 
delmà fortament la població(1347), tot i que Bagà mantingué una població
 d’uns 450 habitants el 1370, la demografia més alta del Berguedà,
  després de Berga, amb qui rivalitzava;  terratrèmols del primer terç 
del segle XV; guerra civil del segon terç del segle XV, amb l’incendi del 
Raval. 
Durant aquests dos segles,Bagà havia esdevingut una vila important i rica
seu de la cort de la Baronia, enriquida amb noves i vastes possessions a
banda i banda del Pirineu,amb cavallers subsidiaris,menestrals i pagesos.
S’hi desenvolupà una manufactura important de llana i un mercadeig
 de teixits conegut arreu, resultat d’una ramaderia ovina
de primer ordre, gràcies a la transhumància.


                                              "Bagà, el meu poble".