dijous, 11 de novembre del 2010
" Quan el poder legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa
persona o corporació,no hi ha llibertat, perquè és possible que el monarca o
el Senat facin lleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera (...)
En l´estat que un home sol o en una sola corporació de pròcers o de nobles,
o del poble, administrés els tres poders i tingués la facultat de fer lleis,
d´executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i conteses dels
particulars,es perdria absolutament tot".
MONTESQUIEU, De l´esperit de les lleis, 1748
Saps de quins tres poders parla Montesquieu?
2 comentaris:
jajajaaj que pista mas buena señorita jajaj... bueno conectese al messenger que tengo una duda :( un beso jaj
Parlamentarisme
A Anglaterra cap al segle XVII hi va haver una Gerra Civil, entre la gent que defendia al parlament anglès i la gent que defendia al monarca absolut. Aquesta guerra la va guanyar el parlament, y buscaren un monarca que estigués dispost a cumplir les normes que el parlament demanava, i així va néixer el Parlamentarisme. A partir d'aquí, al segle XVIII hi va haver un moviment a França que es basava en l'experiència del Parlamentarisme i que van impulcar uns burgesos, l'Il·lustració, que buscava la raó i la justícia per aplicarla a la societat de l'Antic Règim. L' Il·lustració tenia dues teories, el liberalisme polític i el liberalisme econòmic. En el liberalisme polític, hi havia la separació de poders (que consistia en que abans el poder legislatiu, executiu i judicial el tenia el monarca, i en aques moviment es creia que cada poder el portaria una organització, que en aquest cas va ser: el poder legilatiu el portaria el Parlament, el poder executiu el portava el Govern, i el poder judicial el portava el tribunals de justícia. I es va decidir que aquests estaments els formaria la gent del poble mitjançant un sufragi censatori, on només podien votar els que tingueren diners, es a dir, els burgesos); també hi havia la subirania nacional (que decia que manava el poble); i també la igualtat te la llei (que deia que tothom cumplia les mateixes lleis. Tot aixó va provocar les revolucions liberals o revolucions burgeses (com per exemple la Revolució Francesa, la primera d'Europa; y la Revolució Americana, la primera al món. La segona teoria, el liberalisme econòmic, tenia la llei d'ferta/demanda (era la llei que posava els preus segons la demanda del producte) i el dret a la propietat privada. Tot això va fer el capitalisme (llibertat econòmica basada en el liberalisme econòmic) i aquesta capitalisme formà la Revolució Industrial ( la primera, entre el 1750 i el 1860; i la segona, entre el 1870 i el 1914)
PD: me parece que me he ganado mi punto señorita!
Publica un comentari a l'entrada