Impressionisme
divendres, 4 de març del 2011
L’Impressionisme és un moviment pictòric nascut a França que es va manifestar sobretot, de 1874 a 1886 i qui va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme. Encara que el terme impressionisme s'aplica en diferents arts com a música i literatura, el seu vessant més conegut, i aquella que va ser la precursora, és la pintura. Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. És a dir, si els seus antecessors pintaven formes amb identitat, els impressionistes pintaran el moment de llum, més enllà de les formes que hi són sota aquest. El moviment va ser batejat per la crítica com a «Impressionisme» amb ironia i escepticisme respecte al quadre de Monet Impressió: sol naixent.Sent diametralment oposat a la pintura metafísica, la seva importància és clau en el desenvolupament de l'art posterior, especialment del postimpressionisme i les avantguardes.
 |
| Impressió: Sol eixent Obra que donà nom al moviment impressionista |
Quina obra donà el nom al moviment impressionista?
De quin autor?
"La mitad invisible"
¿Por qué los expertos dicen que la Alhambra es la culminación del arte? Aunque miles de personas la recorran diariamente, de hecho es el monumento más visitado de España, la Alhambra también encierra mitades invisibles, difíciles de apreciar por el turista común."La mitad invisible"
dissabte, 19 de febrer del 2011
"Las Meninas", de Diego Velázquez
"La mitad invisible"
¿Que otro pintor utiliza anteriormente el recurso del espejo en uno de sus cuadros?
" La mitad invisible"
Rescat de les Cent Donzelles
divendres, 21 de gener del 2011
L'any 1147, Ramon B.erenguer IV organitzà una expedició per conquerir Almeria, ciutat refugi de pirates musulmans. Galceran de Pinós, fill dels senyors de Bagà, fou nomenat almirall de la flota.
La incursió en contra dels sarraïns esdevingué tot un èxit, però Galceran i el seu company, el Cavaller Sancerní, caigueren en poder d'aquests últims i van ésser fets presoners. El rescat demanat per l'enemic fou considerable i molt dificil de reunir:
Cent mil dobles d'or
Cent caballs blancs
Cent vaques prenyades
Cent peces de brocat d'or de Tuïr anomenta "auris"
Cent donzelles verges.
En poc temps, els Senyors de Pinós aplegaren dobles, brocat, vaques i cavalls, però faltaven les donzelles.
Però les donzelles, com les reunirien d’entre els seus vassalls? .
Després de pensar-s’ho molt van decidir que les cases on hi hagués tres donzelles en donarien dues, les que en tinguessin dues en donarien una, i entre les que només en tinguessin una es faria un sorteig per veure quina seria lliurada per proveir el rescat. Per fi, el seguici marxà cap a Vila-seca, on s’havia d’embarcar.Mentrestant, les súpliques de Galceran i Sancerní als seus respectius patrons, Sant Esteve i Sant Genís, van ser escoltades, i alliberat miraculosament de la seva presó, es va trobar de sobte a la platja de la Pineda de Vila-seca amb tota la comitiva del rescat, que amb gran sorpresa i alegria va celebrar l’esdeveniment.
Galceran regalà a totes les donzelles vestits de color verd i vermell, que són els colors dels Pinós, i va alliberar les seves famílies del tribut de "remença”.
Heus ací la llegenda del salvament de les cent donzelles i de Galceran de Pinós mateix per obra del protomàrtir. A Vila-seca aquest es el motiu de celebració de la nostra festa major d'estiu.
L'any 1147, Ramon B.erenguer IV organitzà una expedició per conquerir Almeria, ciutat refugi de pirates musulmans. Galceran de Pinós, fill dels senyors de Bagà, fou nomenat almirall de la flota.
La incursió en contra dels sarraïns esdevingué tot un èxit, però Galceran i el seu company, el Cavaller Sancerní, caigueren en poder d'aquests últims i van ésser fets presoners. El rescat demanat per l'enemic fou considerable i molt dificil de reunir:
Cent mil dobles d'or
Cent caballs blancs
Cent vaques prenyades
Cent peces de brocat d'or de Tuïr anomenta "auris"
Cent donzelles verges.
En poc temps, els Senyors de Pinós aplegaren dobles, brocat, vaques i cavalls, però faltaven les donzelles.
Però les donzelles, com les reunirien d’entre els seus vassalls? .
Després de pensar-s’ho molt van decidir que les cases on hi hagués tres donzelles en donarien dues, les que en tinguessin dues en donarien una, i entre les que només en tinguessin una es faria un sorteig per veure quina seria lliurada per proveir el rescat. Per fi, el seguici marxà cap a Vila-seca, on s’havia d’embarcar.
La incursió en contra dels sarraïns esdevingué tot un èxit, però Galceran i el seu company, el Cavaller Sancerní, caigueren en poder d'aquests últims i van ésser fets presoners. El rescat demanat per l'enemic fou considerable i molt dificil de reunir:
Cent mil dobles d'or
Cent caballs blancs
Cent vaques prenyades
Cent peces de brocat d'or de Tuïr anomenta "auris"
Cent donzelles verges.
En poc temps, els Senyors de Pinós aplegaren dobles, brocat, vaques i cavalls, però faltaven les donzelles.
Però les donzelles, com les reunirien d’entre els seus vassalls? .
Després de pensar-s’ho molt van decidir que les cases on hi hagués tres donzelles en donarien dues, les que en tinguessin dues en donarien una, i entre les que només en tinguessin una es faria un sorteig per veure quina seria lliurada per proveir el rescat. Per fi, el seguici marxà cap a Vila-seca, on s’havia d’embarcar.
Mentrestant, les súpliques de Galceran i Sancerní als seus respectius patrons, Sant Esteve i Sant Genís, van ser escoltades, i alliberat miraculosament de la seva presó, es va trobar de sobte a la platja de la Pineda de Vila-seca amb tota la comitiva del rescat, que amb gran sorpresa i alegria va celebrar l’esdeveniment.
Galceran regalà a totes les donzelles vestits de color verd i vermell, que són els colors dels Pinós, i va alliberar les seves famílies del tribut de "remença”.
Heus ací la llegenda del salvament de les cent donzelles i de Galceran de Pinós mateix per obra del protomàrtir. A Vila-seca aquest es el motiu de celebració de la nostra festa major d'estiu.
Galceran regalà a totes les donzelles vestits de color verd i vermell, que són els colors dels Pinós, i va alliberar les seves famílies del tribut de "remença”.
Heus ací la llegenda del salvament de les cent donzelles i de Galceran de Pinós mateix per obra del protomàrtir. A Vila-seca aquest es el motiu de celebració de la nostra festa major d'estiu.
"La Vila de Bagà" .
diumenge, 16 de gener del 2011
La història de Bagà pròpiament dita no comença fins a l’edat mitjana .
El primer document que es refereix a Bagà data de l’any 839.
Bagà era un nucli de població sense defenses, arrecerat sota un serrat assolellat.
Pertanyia al bisbat d’ Urgell.
La màxima importància, Bagà l’ obté de la família senyorial dels Pinós.
Família que aviat senyorejarà per la major part de les terres del que avui
anomenem Alt Berguedà i, amb el temps, farà de Bagà la capital dels seus dominis.
El seu bonic patrònim tradicional (Galceran) en confondrà sovint els protagonistes.
Així Galceran II de Pinós prengué part com a capità dels exèrcits del
comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i príncep d’ Aragó, l’any 1147.
Potser comandà la flota comtal. Fet possiblement presoner, el seu captiveri i
alliberament donà lloc, tres segles després, a la llegenda del
Rescat de les Cent Donzelles.
L’actual vila de Bagà, però, va ser fundada de nova planta per un
descendent del llegendari almirall. L' any 1233,Galceran IV de Pinós va
atorgar carta de poblament a qui volgués establir-se ,prop del riu
Bastareny.Ell mateix va dissenyar els plànols del nou assentament, les
traces dels quals encara avui es poden veure al restaurat barri antic,
un dels escassos model surbanístics medievals conservats, així com
restes de les muralles.
L’ èxit fou total i el 1322 es va començar, fora muralles, la construcció
d’un Raval, avui el carrer principal d’entrada a Bagà.
Quasi al mateix temps, es començava a construir la nova església,
dedicada a Sant Esteve, considerada com la catedral de l’Alt Berguedà.
Durant els segles següents, la població, sota el domini dels Pinós, va
seguir els avatars de la història general de Catalunya:
guerres entre senyors; visita del comte-rei Pere III (1344)
després de la fi del Regne de Mallorca (Bagà enformà part com a feu
del comte de Cerdanya,el rei Jaume III de Mallorca); pesta negra que
delmà fortament la població(1347), tot i que Bagà mantingué una població
d’uns 450 habitants el 1370, la demografia més alta del Berguedà,
després de Berga, amb qui rivalitzava; terratrèmols del primer terç
del segle XV; guerra civil del segon terç del segle XV, amb l’incendi del
Raval.
Durant aquests dos segles,Bagà havia esdevingut una vila important i rica,
seu de la cort de la Baronia, enriquida amb noves i vastes possessions a
banda i banda del Pirineu,amb cavallers subsidiaris,menestrals i pagesos.
S’hi desenvolupà una manufactura important de llana i un mercadeig
de teixits conegut arreu, resultat d’una ramaderia ovina
de primer ordre, gràcies a la transhumància.
"Bagà, el meu poble".
La Marseillaise
dissabte, 25 de desembre del 2010
La Marsellesa ("La Marseillaise", en francès) és l'himne nacional de França, oficialment des del 14 de juliol de 1795. Va ser prohibit durant l' Imperi i la Restauració. Torna a ser l'himne nacional des de la III República. Del 1940 al 1945 va ser novament prohibit, i el seu cant era considerat com un element de resistència a l'ocupació alemanya.
Polèmiques de la lletra
Es tracta d'un cant de guerra i revolucionari, per això denota certa violència.
De fet, crida els ciutadans a defensar-se i defensar també les llibertats aconseguides.
"Aux armes citoyens!" és el crit per aixecar el poble a defensar "la Pàtria en perill" on els súbdits són ciutadans.
L'expressió "sang impur" és a vegades mal interpretada. No és una connotació racista ni xenòfoba: es tracta de la famosa "sang blava" dels nobles que simbolitzaven el caràcter desigualitari de l'Antic Règim.
Història
El 20 d´abril de 1792 es va proclamar a París la declaració de guerra contra Àustria.
Rouget de Lisle va compondre dit himne i li va donar el títol de "Chant de guerre
pour l'armée du Rhin" (Cant de guerra per a l'exèrcit del Rin).
Més tard, al juny d'aquest mateix any, en un banquet que es va oferir a un grup de soldats, els va ser lliurat a cadascun la còpia de l'himne en qüestió, que els soldats
van aprendre ràpidament. D'aquesta manera es va anar estenent per tot el país la
lletra i la música.
En el mes de juliol, un general de l'exèrcit d'Egipte, anomenat François Mireur,
es trobava a Marsella encarregat de preparar la marxa dels voluntaris de Montpeller
i de Marsella. Coneixia l'himne i el va presentar a la seva gent amb el títol de "Chant
de guerre aux armées aux frontières" (Cant de guerra per als exèrcits de les fronteres). La tropa dels voluntaris el va aprendre i el van usar com cançó de marxa. I així van entrar a París el 30 de juliol de 1792, entonant marcialment l'himne compost mesos enrere per Rouget de Lisle. Els parisencs els van acollir amb gran entusiasme i van batejar el cant com La Marsellesa.
Durant la Primera República, la Marsellesa va ser un himne molt popular entre soldats i civils. En el temps dels dos Imperis, la Restauració i la Segona República, va ser lleugerament oblidat. A la Tercera República va recuperar el protagonisme i va ser interpretat per les bandes militars en tots els actes oficials.
Al segle XX, el Govern de la França alliberada li va atorgar una especial importància juntament amb l'himne oficiós anomenat "Le Chant des Partisans". Fins que finalment a la Constitució del 4 d'octubre de 1958 va ser instituïda la Marsellesa com himne nacional.
La Marsellesa exaltava des dels seus començaments l'ànim patriòtic, fins a tal punt que Napoleó I va dir en una ocasió: "Aquesta música ens estalviarà molts canons".
Lletra traduïda al català:
Marxem, fills de la pàtria,
que ha arribat el dia de la glòria.
El sagnant estendard de la tirania està ja aixecat
contra nosaltres (bis)
No escolteu bramar pels camps a aquests feroços
soldats?
Doncs vénen a degollar
als nostres fills i a les nostres esposes...
Tornada:
A les armes, ciutadans!
Formeu els vostres batallons!
Marxem, marxem...
