diumenge, 16 de gener del 2011
La història de Bagà pròpiament dita no comença fins a l’edat mitjana .
El primer document que es refereix a Bagà data de l’any 839.
Bagà era un nucli de població sense defenses, arrecerat sota un serrat assolellat.
Pertanyia al bisbat d’ Urgell.
La màxima importància, Bagà l’ obté de la família senyorial dels Pinós.
Família que aviat senyorejarà per la major part de les terres del que avui
anomenem Alt Berguedà i, amb el temps, farà de Bagà la capital dels seus dominis.
El seu bonic patrònim tradicional (Galceran) en confondrà sovint els protagonistes.
Així Galceran II de Pinós prengué part com a capità dels exèrcits del
comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i príncep d’ Aragó, l’any 1147.
Potser comandà la flota comtal. Fet possiblement presoner, el seu captiveri i
alliberament donà lloc, tres segles després, a la llegenda del
Rescat de les Cent Donzelles.
L’actual vila de Bagà, però, va ser fundada de nova planta per un
descendent del llegendari almirall. L' any 1233,Galceran IV de Pinós va
atorgar carta de poblament a qui volgués establir-se ,prop del riu
Bastareny.Ell mateix va dissenyar els plànols del nou assentament, les
traces dels quals encara avui es poden veure al restaurat barri antic,
un dels escassos model surbanístics medievals conservats, així com
restes de les muralles.
L’ èxit fou total i el 1322 es va començar, fora muralles, la construcció
d’un Raval, avui el carrer principal d’entrada a Bagà.
Quasi al mateix temps, es començava a construir la nova església,
dedicada a Sant Esteve, considerada com la catedral de l’Alt Berguedà.
Durant els segles següents, la població, sota el domini dels Pinós, va
seguir els avatars de la història general de Catalunya:
guerres entre senyors; visita del comte-rei Pere III (1344)
després de la fi del Regne de Mallorca (Bagà enformà part com a feu
del comte de Cerdanya,el rei Jaume III de Mallorca); pesta negra que
delmà fortament la població(1347), tot i que Bagà mantingué una població
d’uns 450 habitants el 1370, la demografia més alta del Berguedà,
després de Berga, amb qui rivalitzava; terratrèmols del primer terç
del segle XV; guerra civil del segon terç del segle XV, amb l’incendi del
Raval.
Durant aquests dos segles,Bagà havia esdevingut una vila important i rica,
seu de la cort de la Baronia, enriquida amb noves i vastes possessions a
banda i banda del Pirineu,amb cavallers subsidiaris,menestrals i pagesos.
S’hi desenvolupà una manufactura important de llana i un mercadeig
de teixits conegut arreu, resultat d’una ramaderia ovina
de primer ordre, gràcies a la transhumància.
"Bagà, el meu poble".
