L' ART COM A DOCUMENT SOCIAL

L' obra d' art ens informa de la història.
En un document gràfic d' un temps i d' un país,
cultura o civilització.

El entierro del señor de Orgaz de El Greco

diumenge, 20 de juny del 2010

El Greco, forma y espíritu

" L´Enterrament del senyor d´Orgaz"

dissabte, 19 de juny del 2010


En el quadre es diferencien dues parts: la terra i el cel. Però amb nexes d`unió com la creu de l´esquerra del rector de Santo Tomé(Església de Toledo a on es troba l´obra), la mirada al cel del sacerdot i l´àngel que porta l´ànima del difunt al centre.

En primer terme, part terrenal, es representa l´enterrament, assenyalat pel nen Jorge Manuel, fill del pintor, que sosté una gran espelma encesa.Els personatges secundaris que assisteixen a l´acte s´alineen en columnes utilitzan las perspectiva escalonada amb la voluntat de donar una sensació de profunditat.

A la meitat divina , la composició dibuixa un rombe , els vèrtexs del qual són les figures de Jesús, la Verge, l´àngel i sant Joan Baptista.

A la terra les figures són tratades amb gran realisme i al cel les figures es mostren lànguides i estilitzades . Es destaca també la brillantor dels materials de l´armadura, o el tractament delicat de les teles i els vestits que es pot apreciar sobretot en el roquet blanc del sacerdot.

Temàtica:

El senyor d´Orgaz, Toledo no va ser comtat fins al segle XVI, va aconseguir que la reina María de Molina cedís l´alcàsser reial a l´ordre de sant Agustí i que l´església es dediqués a sant Esteve.

Segons la llegenda, quan va morir el senyor d´Orgaz l´any 1323 sant Agustí i sant Esteve va baixar del cel per enterrar-lo amb les seves pròpies mans.

El Greco reprodueix la glòria celestial: Jesús i la seva Mare, reben a sant Joan Baptista, qui intercedeix pel difunt perque sigui acceptat al regne del cel.

A l´esquerre hi ha multitud de sants disposats en successió jerárquica, i a la seva

dreta, darrere de la Verge, sant Pere amb les claus. A la part inferior ,personatges de l´Antic Testament: David, Moisés i Noé, amb l`arpa, les taules de la llei i l´arca, respectivament.

Mireu la disposició de totes les mans del quadre.


El pintor està autorretratat a l´obra , saps qui és?

"Algunos consejos para estudiar".

diumenge, 25 d’abril del 2010



Consejos para estudiantes en época de exámenes .Cada uno debe buscar su estrategia . Algunas de mis ideas y experiencias personales que pueden ayudarte:

 No estudies mucho tiempo seguido. Es un modelo mental el pensar que debemos sentarnos por largas horas initerrumpidas . Está demostrado que es más sencillo hacerlo en intervalos. Por ejemplo, dos horas descanso y dos de estudio.
 Cambia de lugar de estudio. Puedes ir a la biblioteca, incluso a un bar o al coche y a la vez que estudias disfrutas de las vistas. En primavera y verano, los parques son buenos lugares también.
 Alterna materias. No le dediques días enteros al mismo tema para evitar la obsesión.
 Practica un poco de deporte todos los días. Especialmente realiza ejercicios aeróbicos porque relajan y además provocan que segregues hormonas como la serotonina, que aumentarán tu autoestima y bienestar, y por tanto tus ganas de estudiar. Es aproximadamente a partir del minuto 15 cuando se producen más.
 Introduce el estudio en nuevos entornos que te ayuden a romper con la monotonía: transporte público, cafeterías, colas de espera, etc.
 Graba en audio o usa la aplicación para leer textos de tu ordenador. Luego puedes reproducirla en un mp3 o en el coche.
 Pide a alguien que te pregunte la lección e imagina que se la enseñas a otros. Si puedes discutirlo con un compañero de clase, aún mejor.
 Visualiza documentales o materiales audiovisuales relacionados con el tema.No dejes de hacer cosas divertidas. Cuando paralizamos nuestra vida para estudiar la motivación para hacerlo disminuye. Sigue con tu vida normal tanto como puedas.
Eduard Punset

Eduardo Punset Casals (Barcelona, 1936) es abogado, economista y comunicador científico. Es licenciado en Derecho por la Universidad de Madrid y master en Ciencias Económicas por la Universidad de Londres. Entre otras muchas cosas ,es autor de diversos libros sobre análisis económico y reflexión social. Actualmente, es profesor de “Ciencia, Tecnología y Sociedad” en la Facultad de Economía del Instituto Químico de Sarrià (Universidad Ramon Llull). También es director y presentador del programa de divulgación “REDES“ de TVE.

"Un chien andalou "

Un Chien Andalou (parte 2 )

"Cine surrealista"

dissabte, 24 d’abril del 2010

"Un Chien Andalou"

Cortometraje de 17 minutos.
Escrito, producido, dirigido e interpretado por Luis Buñuel en 1929 con la colaboración en el guión de Salvador Dalí.


" Renaixement Italià i Barroc". Míriam Redón.

diumenge, 18 d’abril del 2010


1501-1503 Michelangelo, David

El David és una escultura de marbre blanc de 5,17 m d'altura realitzada per Miguel Ángel Buonarroti entri 1501 i 1504 per encàrrec de l'Opera del Duomo de la Catedral de Santa María del Fiore de Florència. (...)El seu cos es troba girat amb un lleuger contrapposto: la cama esquerra s'avança a la dreta, el braç esquerre s'eleva i es corba fins que la mà gairebé toca el muscle, mentre que el braç dret es deixa caure fins que la mà toca la cuixa, el tors es corba subtilment, el cap mira cap a la seva esquerra, mantenint els ulls fixos en el seu objectiu, amb el cenyo frunzit. El rostre evidencia aquesta tensió continguda, a més, amb una ganyota d'odi i les aletes del nas bastant obertes. El moviment és contingut, centrípet amb línies de força que tornen al bloc. La mirada ha estat interpretada en el sentit que l'escultura mostra el moment en el qual David ha pres la decisió d'atacar però encara no ha començat el combat. Altres experts, com Giuseppe Andreani (director de l'Acadèmia de Belles Arts de Florència), opinen no obstant això que l'escena mostra el moment immediatament posterior al final de la batalla, i el David contempla.

Míriam Redón Farré: "Guia del Renaixement italià i del Barroc". Fragment.

Universitat Pompeu Fabra.

Humanitats

Afegeix una imatge

"Espectador i art".


Com diu Leonardo Da Vinci i porta com a títol aquest bloc :

“ L´ art és el camí del coneixement històric”.

Per tant, l’activitat creadora humana serveix per expressar la percepció de la realitat, les idees i els pensaments d’un moment determinat.

La reacció que tindrà una persona davant d’una obra d’ art quan la veu per primer cop és un misteri. Sigui qual sigui aquesta, en cap cas serà d’ indiferència.

La contradicció és evident: potser serà de "fredor": “ no agrada en absolut” o bé, serà “ l’ inici d’ una relació profunda entre espectador , artista i obra” que es mantindrà ja per sempre.

Fa alguns anys vaig veure aquesta darrera reacció reflectida en la mirada especial dels ulls de la Miriam . Explicava en aquell moment Miguel Angel Buenarroti .

Vaig entendre que s’ havia iniciat una relació intima i personal entre ella i l’ art.

Avui sé que els seus somnis s’ han fet realitat.

Ara l’ alumna s’ ha convertit en professora i i la professora en la seva alumna.

Felicitats Miriam!.

Hitler y el nazismo.

dimecres, 14 d’abril del 2010

Después de la Segunda Guerra Mundial: Parte 1



El mundo en dos bloques:Parte 2



Documentos confidenciales de responsables del genocidio:parte 3



La Guerra Fría: Parte 4



Els espionaje nazi:parte 5

El Santo Sudario de Turín ¿obra de Da Vinci?

dijous, 8 d’abril del 2010

¿ La mortaja de Cristo?



¿Falsificación medieval?:Parte 2



¿Recibió Leonardo el encargo de la falsificación de la Sábana Santa?:Parte 3





¿ Fotografía y sangre humana ? : Parte 4