L' ART COM A DOCUMENT SOCIAL

L' obra d' art ens informa de la història.
En un document gràfic d' un temps i d' un país,
cultura o civilització.

"Cine surrealista"

dissabte, 24 d’abril del 2010

"Un Chien Andalou"

Cortometraje de 17 minutos.
Escrito, producido, dirigido e interpretado por Luis Buñuel en 1929 con la colaboración en el guión de Salvador Dalí.


" Renaixement Italià i Barroc". Míriam Redón.

diumenge, 18 d’abril del 2010


1501-1503 Michelangelo, David

El David és una escultura de marbre blanc de 5,17 m d'altura realitzada per Miguel Ángel Buonarroti entri 1501 i 1504 per encàrrec de l'Opera del Duomo de la Catedral de Santa María del Fiore de Florència. (...)El seu cos es troba girat amb un lleuger contrapposto: la cama esquerra s'avança a la dreta, el braç esquerre s'eleva i es corba fins que la mà gairebé toca el muscle, mentre que el braç dret es deixa caure fins que la mà toca la cuixa, el tors es corba subtilment, el cap mira cap a la seva esquerra, mantenint els ulls fixos en el seu objectiu, amb el cenyo frunzit. El rostre evidencia aquesta tensió continguda, a més, amb una ganyota d'odi i les aletes del nas bastant obertes. El moviment és contingut, centrípet amb línies de força que tornen al bloc. La mirada ha estat interpretada en el sentit que l'escultura mostra el moment en el qual David ha pres la decisió d'atacar però encara no ha començat el combat. Altres experts, com Giuseppe Andreani (director de l'Acadèmia de Belles Arts de Florència), opinen no obstant això que l'escena mostra el moment immediatament posterior al final de la batalla, i el David contempla.

Míriam Redón Farré: "Guia del Renaixement italià i del Barroc". Fragment.

Universitat Pompeu Fabra.

Humanitats

Afegeix una imatge

"Espectador i art".


Com diu Leonardo Da Vinci i porta com a títol aquest bloc :

“ L´ art és el camí del coneixement històric”.

Per tant, l’activitat creadora humana serveix per expressar la percepció de la realitat, les idees i els pensaments d’un moment determinat.

La reacció que tindrà una persona davant d’una obra d’ art quan la veu per primer cop és un misteri. Sigui qual sigui aquesta, en cap cas serà d’ indiferència.

La contradicció és evident: potser serà de "fredor": “ no agrada en absolut” o bé, serà “ l’ inici d’ una relació profunda entre espectador , artista i obra” que es mantindrà ja per sempre.

Fa alguns anys vaig veure aquesta darrera reacció reflectida en la mirada especial dels ulls de la Miriam . Explicava en aquell moment Miguel Angel Buenarroti .

Vaig entendre que s’ havia iniciat una relació intima i personal entre ella i l’ art.

Avui sé que els seus somnis s’ han fet realitat.

Ara l’ alumna s’ ha convertit en professora i i la professora en la seva alumna.

Felicitats Miriam!.

Hitler y el nazismo.

dimecres, 14 d’abril del 2010

Después de la Segunda Guerra Mundial: Parte 1



El mundo en dos bloques:Parte 2



Documentos confidenciales de responsables del genocidio:parte 3



La Guerra Fría: Parte 4



Els espionaje nazi:parte 5

El Santo Sudario de Turín ¿obra de Da Vinci?

dijous, 8 d’abril del 2010

¿ La mortaja de Cristo?



¿Falsificación medieval?:Parte 2



¿Recibió Leonardo el encargo de la falsificación de la Sábana Santa?:Parte 3





¿ Fotografía y sangre humana ? : Parte 4


Hitler pretendió apoderarse del Santo Sudario...

El líder nazi Adolf Hitler, amante de las reliquias religiosas, también se interesó por el Santo Sudario de Turín y al parecer, pretendió trasladarla a Alemania informó hoy la agencia de noticias católica polaca KAI.

Con el consentimiento del Vaticano, el sudario fue trasladado de forma secreta a una abadía, para que, según la versión oficial, estuviera a salvo de los bombardeos, pero en realidad para esconderlo de Hitler, explicó Cardin.Según el prelado, durante la visita del Führer a Italia en 1938, su entorno se interesó mucho por el Santo Sudario, por cómo se custodiaba y de la importancia que tenía para los italianos y otros católicos.No obstante, el religioso confesó no estar seguro de que aún se conserven documentos sobre el plan de Hitler de trasladar la Síndone.La reliquia fue expuesta al público sólo en cuatro ocasiones a lo largo del siglo XX, con la última exhibición en 2000.
Entre los próximos 10 de abril y 23 de mayo, se expondrá de nuevo en la catedral de Turín, donde la podrán ver unos dos millones de personas, según previsiones de los organizadores. Cada peregrino podrá contemplar el sudario durante tres minutos como mucho.

¿Qué es la Síndone de Turín?

dilluns, 5 d’abril del 2010

"El Santo Sudario de Turín" .
"Sindon" (griego):Pieza de tela, que puede ser usada como lienzo fúnebre.
El sudario de Turín es un lienzo de lino rectangular, de 436 cm de largo y 110cm. de ancho, y tejido a espina de pescado. Sobre un mismo lado de la tela son impresas las huellas frontales y dorsales de un hombre muerto después de haber sido crucificado.
Mientras muchos hombres fueron crucificados, sólo Jesucristo fue además azotado, coronado con espinas y traspasado en el corazón con una lanza, tal como muestra la imagen. Este fue sepultado envuelto en el sudario según la costumbre de los judíos.
Desde el año 1694, es custodiada en la capilla que Guarino Gaurini construyó entre la Catedral y Palacio Real de Turín.
¿Dónde estaba la Sábana Santa antes del siglo XIV?
"El Mandilón de Constantinopla "
Icono ruso representa el descubrimiento en el siglo VI del sudario de Edessa.
Historiadores han relacionado la Santa Sábana con una famosa tela llamada "Mandilón" que presentaba la faz de Jesucristo que se veneraba en Edessa (hoy día en el este de Turquía). En el año 944 el Mandilón fue transferido a Constantinopla, capital del imperio bizantino.
Los cruzados, quienes tenían como objetivo liberar de la invasión musulmana a los lugares santos, fueron culpables del saqueo de la cristiana Constantinopla.
¿Cómo llegó a Francia?
Hay dos teorías. Una, que fueron los Templarios (organización muy prominente en Europa en esa época y que tenía gran interés en las reliquias). Los Templarios guardaban secretamente las reliquías sólo para los iniciados entre ellos y por éso no sería raro que la Sábana Santa "desapareciera". La segunda teoría propone que la Sábana Santa pasó por Grecia donde habían comunidades latinas relacionadas con Charny y la llevaron a esa ciudad.
Hay otra teoría que relaciona el santo sudario de Turín como creación de la genialidad de un gran artista italiano del siglo XVI, que plasmaría su propio rostro...

¿Sabéis a quién me refiero?

La Guerra de Cuba

divendres, 26 de març del 2010

Els homes del Modernisme.

diumenge, 21 de març del 2010



Si el Modernisme és un fet cultural, és evident que existeixen unes connexions
d’afinitat amb una època determinada.
Així, una sèrie de noms de gran talla intel•lectual en configuren el panorama històric. Maragall assoleix la més alta expressió de les lletres catalanes (també Costa i Llobera, Joan Alcover, Adrià Gual). Entre els músics Alió ,Pedrell, Lluís Millet, també Antoni Nicolau, Isaac Albèniz , Enric Granados i Enric Morera, que,amb cacterístiques antagòniques, poden ésser englobats en aquest corrent.
En l’escultura,la Catalunya modernista és influenciada per Auguste Renoir :
Josep Llimona, Josep Clarà, Eusebi Arnau, Miquel Blay, Pau Gargallo.
Santiago Russinyol, Miquel Utrillo, Ramon Casas ,Isidre Nonell són els quatre
pintors més importants del Modernisme, sense oblidar la primera època de Pau
Picasso que rep la seva formació artística a Barcelona.
Els decoradors, els moblistes, els orfebres, els dibuixants, en les línees
essencials de l’ Art Nouveau , aconsegueixen una gran representativitat.
Però és l’ arquitectura la que domina tot el Modernisme. La projecció universal
es manifesta amb els noms d’ Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner.
De gran importància entre d’ altres josep Puig i Cadafalch autor de la casa
“ Els Quatre Gats”: centre dels encontres de Nonell, Russinyol,Picasso,Casas,
Albèniz , Granados etc...

Burka.

dissabte, 13 de març del 2010

Burka
View more presentations from aurora.